Per què no planifiquem?

En les organitzacions es parla molt de la importància de la planificació. Les bondats que té fer-ho, proposar un pla i seguir-lo mirant si estem desviant-nos-en molt o poc, proposant accions per tal de minimitzar aquestes desviacions o acceptar-les. El problema de la planificació és que en el món de la immediatesa en el que ens troben immersos, amb un enfoc de cara al curt termini que aclapara, planificar es veu com una tasca impossible. Tothom et diu que si, que és molt important, i en teòric fins i tot et compren la idea amb certa facilitat. Però en realitat, en molts projectes que s’emprenen es planifica de poc a gens.

Per tant la qüestió seria, per què en molts casos no es planifica? Què porta als emprenedors a implementar aquella idea que tenen sense posar-la en paper i pensar com desenvolupar-la amb alternatives i possibles escenaris i accions per respondre-hi? Potser la primera resposta a aquesta pregunta vingui d’aquells que van directament en contra de la planificació perquè diuen que no deixa marge per la flexibilitat i que per tant s’ha de minimitzar o evitar. El principal argument seria que quan ho tenim planificat tot podem deixar de banda bones idees o oportunitats que potser acabin sent la clau de l’èxit. Com ens plantejarem innovar i proposar solucions si tot ja es troba molt tancat? En aquest cas no es planifica perquè no es veu com quelcom que aporti valor sinó que resta. Un altre cas seria quan s’argumenta que planificar no té sentit en situacions  en les quals existeixen pocs o cap referent. La idea que preval aquí seria que no podem anticipar què passarà perquè abans ningú ho ha fet. Tant per tant es fa servir el ‘prova i error’ i anem avançant. Però això no sempre és exactament així. Els referents directes poden no existir però sempre es pot aprendre de les experiències dels altres. I més si podem incórrer en costos molt elevats per un error. Una altra explicació seria que molts emprenedors associen la planificació amb el consum de recursos que retarden el ‘fer’. En part tenen raó, planificar consumeix recursos, per tant s’ha de fer bé. Quan es planifica es pensa en vàries opcions o escenaris i es projecten aquestes alternatives i es treballen en molts casos totes les seleccionades, amb cert nivell de detall, com si fossin reals. Això fa que s’acabin consumint recursos en alternatives que el més segur és que no s’acabin triant, per tant la sensació de l’emprenedor és que el ‘prova i error’ resulta més raonable que no pas pensant sobre allò que no acabarà passant. Però és clau que el fet de pensar-hi els ha permès descartar-ho, mentre que res assegura que si no s’hi hagués pensat, s’hagués implementat quelcom que a la pràctica es veu que no funciona. Planificar ajuda al procés de pensar en detall aspectes que no acabaran fent-se, però precisament per evitar els potencials costos d’haver-ho fet i  que no funcioni. Planificar ajuda a descartar, a dir el què ‘no’ es farà perquè seria un desastre fer-ho.  

Per tant, no es planifica més és perquè no se’n veuen les bonances. No només triant què farem, sinó descartant allò que no hem de fer. A més, en molts casos qui ha patit les mancances de no planificar ha entès que ho hauria d’haver fet, però ja es massa tard. Tampoc ajuda el fet de sobre estimar la improvisació, que s’han fomentat difonent mites de l’emprenedoria que ni representen el gruix ni són realistes. Un emprenedor ha d’entendre que algunes qüestions val la pena pensar-les bé, perquè les conseqüències de no fer-ho són nefastes. Es tracta de ser conscient dels costos, tant de planificar massa com massa poc i destinar els recursos disponibles de la millor manera. Descartar bé les opcions perquè anticipem que no funcionaran i en canvi deixar altres qüestions sense estudiar amb tan detall, amb marge per decidir més a curt termini. Equilibrant els costos i anticipant allò important.

Articles relaccionats

26 November, 2018

El risc d’emprendre

12 November, 2018

El mite de l’emprenedor