El risc d’emprendre

Començar una empresa és un al·licient que planeja per la ment de moltes persones. Començar quelcom propi i deixar l’empremta de cadascú en alguna cosa que vagi més enllà de treballar per un altre. El què passa és que allò que es pensa que és una bona idea, ha de passar per diversos processos abans no pugui ser realitzable, i encara per més processos fins que aquesta idea realitzable no acabi sent una realitat.

De la idea a la possibilitat hi ha un procés no menyspreable de planificació i destil·lació d’allò que inicialment s’ha pensat. La creativitat és molt important, és aquella guspira que fa que les coses puguin néixer. Per a solucionar problemes, i per anar avançant en la idea és bàsic pensar i pensar de manera creativa. Però un cop es tenen moltes idees, la creativitat més pura o des de zero ha de passar a una creativitat més concreta, és a dir, a anar lligant aquella primera inspiració i transpirar-la en un procés que la faci possible. Les capacitats que es necessiten per a fer això no són poques. Perquè caldrà tenir plans diversos i alternatives i anar veient la seva possible viabilitat, estudiar camins i opcions i plans de contingència per si hi ha imprevistos. I això sent perfectament conscient que moltes vegades es dependrà d’altres persones i de recursos que no controlem com emprenedors. En ocasions haurem de renunciar a allò inicial perquè veiem que no és possible fer-ho o no havíem tingut en compte totes les dificultats que implicava. Hem de permetre que aquesta creativitat inicial sigui flexible i permeable a una dosi de realisme en la seva planificació.

Però un cop veiem que la idea és possible i realitzable, cal posar-la en el món real. Moltes vegades en el mateix procés de fer-la realitzable ja podem fer proves, i anar veient com fer possible allò que hem pensat. Passar amb algunes petites proves d’allò que es pot fer a fer-ho realment. Aquest procés no és senzill. En ocasions no som conscients de tot el què una empresa necessita per a fer un producte i que pugui finalment arribar a casa del client i rebre’n el preu al nostre compte corrent. Implica haver pensat en infinitat de detalls i de possibles entrebancs i resoldre’ls de manera que no ens perjudiqui en el futur. Moltes vegades hi ha errors que ens val la pena cometre al principi quan encara no som molt coneguts, i veure com resoldre’ls en aquesta fase. Les correccions i ser molt realistes amb els recursos disponibles és bàsic. Incorporar coherència a la part pràctica perquè lligui amb l’estratègia també. En realitat l’estratègia de l’empresa se sustenta en tota mena de detalls de la part pràctica i si no els tenim en compte l’estratègia mai acabarà arribant al client o consumidor. I per tant no acabarà sent real, sinó una idea sense resultats.

Per tant, entre crear, fer realitzable i fer real existeixen tot de processos on és necessari continuar tenint creativitat però també sentit pràctic, i certes dosis de previsió del què pot passar, és a dir, diagnosticar i pronosticar. Veure què passa i què pot passar, tot anticipant-nos als problemes, per tal de poder seguir endavant. Això implica riscos? Doncs molts i variats i no només econòmics. Perquè mentre un emprèn aprèn moltíssim, però no sempre això es valorarà en una altra feina si al final el projecte no avança. Per tant, el temps invertit si no s’arriba a bon port portarà a un enriquiment personal que no sempre representarà un enriquiment real en la propera feina. De fet moltes vegades qui ha començat a invertir en un mateix per emprendre, troba menys arriscat seguir emprenent en el futur, més que no pas treballar per compte aliè, en part perquè és on es valorarà més l’experiència que té. Qui ha sigut emprenedor és comú que segueixi sent-ho. En definitiva quan parlem d’emprendre hem de saber que consisteix en un u per cent d’inspiració i un noranta nou per cent de transpiració. Qui ha sigut emprenedor segur que hi està d’acord.

Articles relaccionats

26 November, 2018

El risc d’emprendre

12 November, 2018

El mite de l’emprenedor