Amics i professionals
La cosa més absurda que he sentit mai és “no vull treballar amb aquesta persona amiga meva, pot perillar la nostra amistat i tinc un conflicte d’interessos”.
Si això et passa indica tres coses. La primera és que tens amics poc professionals, és a dir, que no confies en la seva professionalitat. La segona és que tens amics poc raonables, és a dir, que no confies en la seva ètica personal. I la tercera, que per mi és una conclusió de les dues anteriors, és que en general dius amic a qualsevol conegut amb el qual t’agrada entretenir-te, i no amb qui tens una relació profunda i rellevant.
Precisament treballar amb un amic és un tresor preuat. En general es tenen pocs amics i el més probable és que no tingueu ocasió de treballar junts. L’amistat es cultiva amb el temps i el coneixement profund de l’altra persona. Per tant, si acabes tenint l’ocasió de coincidir amb amics i treballar-hi, és una gran oportunitat i experiència per la relació i per tu.
Quan treballes amb un amic, tens l’oportunitat de conèixer millor aquesta persona, i tu la de millorar i aprendre. No és necessàriament un camí senzill. De fet, el procés de saber qui som i evolucionar no sempre ens resulta fàcil. Ens toca acceptar coses que hem fet que no ens han agradat o que no ens han portat on volíem. Per això, treballar amb un amic, amb algú amb qui confiem, que considerem bona persona i, per tant, bon professional, és la millor opció per encetar aquest procés d’autoconeixement i d’aprenentatge mutu. Ja et dic que en general no tindràs ocasió. Potser et passa a l’inrevés, que acabis fent bons amics a la feina. Però si tens la sort de treballar amb algú que ja consideres amic de debò, negar-te aquesta oportunitat és poc intel·ligent.
Sé que algú m’explicarà que ha treballat amb amics i s’ha acabat barallant. Em dirà que no vol posar en joc les seves amistats treballant-hi, que l’experiència indica que acaba malament. A mi el què m’indica és que no es coneixia prou a aquella persona que dèiem amic, i l’oportunitat de treballar-hi te l’ha fet conèixer millor. Has pogut veure i constatar si era un bon amic o no. Si era una persona digna de pertànyer al teu pinyol. Potser l’únic que passa és que has descobert que no. I s’ha d’acceptar i transitar per aquest dol a causa de la pèrdua que et suposa i no pots evitar.
La persona és un tot. No existeix la divisió entre persona i professional. Quan creem aquesta divisió acostumem a encetar un procés de desintegració personal i en patim les conseqüències. Aquest fet de separar el fet professional i el fet personal ens fa acceptar autèntics mal parits professionals com amics, dient que amb el seu entorn íntim són un tros de pa. Tu espera al fet que es produeixi un conflicte d’interessos i veuràs com el teu amic “tros de pa” acabarà sent un ésser insuportable, però encara no li havies donat l’ocasió de mostrar-se. T’amagaves la seva autèntica naturalesa a tu mateixa, perquè a veure, no és fàcil d’acceptar haver tingut algú així a la teva vida.
Si algú és poc generós a la feina, acabarà sent poc generós a casa i amb els seus. Potser pots acceptar tenir un amic poc generós, però no t’enganyis dient que només ho fa en l’àmbit professional. I també pots acceptar tenir amics poc raonables si així ho decideixes, però no t’enganyis dient que han sigut poc raonables per la pressió a la feina. I de fet, si els consideres amics, no et neguis a treballar amb ells. Si confies en persones així, accepta-ho. Potser en el procés de treballar junts tots dos milloreu. Potser acaben sent més raonables, més generosos, o tu acabes descobrint que són millors persones del que pensaves.
I un dels pocs casos on entenc que pugui ser difícil per a un amic treballar amb tu, és el cas d’un metge. Te’n pots refiar molt professionalment, però té ganes que et curis i pot costar-li d’acceptar el què et passa. Ara bé, també et dic que si és un bon amic i t’estima, serà ell mateix qui et proposarà una segona opinió mèdica. Serà conscient dels seus propis biaixos. Així doncs, hi recorreràs professionalment i seguiràs els seus consells, i la segona opinió mèdica pot ser un d’ells. Tens la sort de tenir un bon amic i bon professional a qui recórrer per un tema tan important com és la teva salut. Un professional que pensarà en cada moment què és el millor per tu. Per tant, un cop hi penso, fins i tot en aquest cas el millor per tu és treballar amb un amic.
Així doncs, ras i curt. Si amb els teus amics no hi pots treballar, canvia d’amics.
Natàlia Cugueró – elmon.cat
